Joaquim Arissó

2011-12-14T15:34:00.002+01:00

Presidents del govern de la Puta Espanya ordenats de dolent a pitjor

2011-09-14T15:17:00.003+02:00

4.- Felipe González

Qualificació : Polític Tendenciós
Virtud : Domini de la xerrameca embaucadora d'embolcallament feliç.
Nacionalisme : Espanyolista jacobí
A Destacar : El seu primer AVE va conectar Sevilla amb Madrid de la forma més inútil i gilipolles que un polític pugui planejar. Aquesta burrada marca la línia a seguir per una puta espanya post feixista i jacobina incapaç d'atendre les seves propies necessitats. Polític fomut fora a patades per l'elevat grau de corrupció dels membres que composaven el seu cercle íntim d'influència així com les actituds policials de terrorisme d'estat.

3.- Adolfo Suárez

Qualificació : Imbècil de centre
Virtud : Sap parlar davant de la cámera de TV.
Nacionalisme : Espanyolista jacobí
A Destacar : Les seves promeses incomplertes, el seu desafortunat lligam amb les gents del règim dictatorial franquista y la seva terrible incompetència que acabà amb un intent de cop d'estat per part de la puta guardia civil del puto estat espanyol.

2.- Jose Luís Rodriguez Zapatero

Qualificació : Mentider
Virtud : Malabarisme polític.
Nacionalisme : Espanyolista superficialment "progre"
Fòbies : Actuar amb responsabilitat
A Destacar : La lleugeressa, incompetència i capacitat de mentir i defraudar d'aquest burro és llegendària. La llista de fracasos amb Catalunya es tremenda. Mai un polític que entra a la presidència del puto estat espanyol amb un cert grau i capacitat d'ilusionar a la gent del poble de Catalunya, es transforma en un titella de la xerrameca buida de contingut com aquest gilipolles de president del puto estat espanyol.

1.- Jose Maria Aznar

Qualificació : Fill de puta de pota negra
Virtud : Cap
Nacionalisme : Espanyolisme excloent i radical desacomplexadament idiota.
Fòbies : Als catalans.
A Destacar : El seu semi-bigoti. ;-)

Transformació de Catalunya.

2011-02-24T15:50:00.000+01:00

Imagineu una Catalunya sense Pirineus, rebaixa’ls a la mitat, fes d’ells unes muntanyes poc atractives i li restes gran part de l’arbrat. De fet elimine’n totes les comarques Lleidatanes, carrega-te-les, elimina-les del mapa, esbomba-les.
Al President el fas subdit de Madrit, corrupte i llafiscós com tants d’altres. A l’Alcalde de Barcelona li talles la tita, li dupliques la panxa, i amb el mateix tò de veu li poses faldilles i el fas caminar com un elefant.
Dels 7’5 milions de catalans en mates 3 milions. Els cremes i els fas desapareixer, de fet fas una eliminació selectiva de forma que el coeficient intel·lectual de la gent que deixes viure, sigui de mitjana, inferior a l’original. Sols així podràs conseguir que el president els representi i el segueixin votant sempre.
A Girona menys verd, treu-li verd, fora llac de Banyoles, a la costa brava la deixes llisa amb platges de sorra llargues i plenes d’edificis més alts encara, fora Call, fora Besalú, elimines la Garrotxa i et carreguès l’Aveteda de Sant Fe del Montseny i totes les fajedes, un cop has arrassat la majoria dels arbres i plantes tarongers i fas del bosc una horta. Carrèga’t el Cap de Creus.
A Barcelona menys ciutat, ara que sou menys gent, necessiteu menys ciutat. Amb menys de la mitat ja fas. Fora Sagrada família, elimina qualsevol obra dels grans arquitectes modernistes, ho substitueixes per un nyap gran i blanc mal aprofitat i car de mantenir. Muntanyes, qui vol muntanyes, fora Collserola i fora Montjuïc, fora bosc, planta-hi més arbres fruiters. Res d’Eixample, els carrers que no siguin rectes. Esbomba el Bergadà. Fes que a la capital quasivé tothom parli castellà, de fet elimina el català tot el que puguis, trepitja’l, arracona’l, no l’esmentis, català no, català no, no és català.
I Tarragona, desertitza-la les muntanyes dels ports ben peladetes, elimina arbre, vinga matoll i terra erma, d’Ebre ni parlar-ne, ja us agradaria, fora l’Ebre i fora el Delta, fora musclos i arròs, això sí d’aquests ingredients feu-ne un plat i convertiu-lo en la vostra bandera.

Enhorabona, acabes de convertir Catalunya en la Comunidad Valenciana.

Ignorant

2010-07-18T15:54:00.003+02:00

-No entenc com es pot voler estar amb algú que no et reconeix ni et respecta.
-No entenc aquell que vol formar part d'un grup de gent que l'insulta.
-No entenc el que està content tributant per 10 i rebent contraprestacions per 9.
-No entenc els que es conformen amb simples molles de pa.
-No entenc aquell que defensa als altres abans que als seus.
-No entenc aquells que parlen un idioma que no és el seu per evitar-se problemes.
-No entenc aquells que confonen educació amb baixada de pantalons.
-No entenc aquell al que li agrada estar lligat.
-No entenc el fill que no vol independitzar-se.
-No entenc als catalans que no volen la independència.

Aquest missatge va adreçat a tu. Estic segur que no t'entenc.
A Catalunya, sóc un ignorant entre ments privilegiades.

Joan Antoni Samaranch

2010-04-22T23:17:00.005+02:00

Tot coneixem al Joan Antoni Samaranch lligat a l'esport olímpic en la més noble expressió del ser humà en unes competicions atlètiques i modèl·liques, us en fareu un fart aquests dies. Però jo us vull parlar del Joan Antoni Samaranch que olímpicament va canviar de "chaqueta" cada cop que li va convenir, arribant a esdevenir de forma hipòcrita i poc noble, com si fos un corc, un fotut i redomat perfecte fill de puta de guant blanc.

Afiliat a Falange. Inicià la seva carrera política en plè franquisme, lligat al poder com a "concejal de Deportes" a l'ajuntament de BCN (1955-1962), y posteriorment designat "Delegado Nacional de Educación Física y Deportes" (1967) per les corts del règim. A l'any 1964 pasa a ser procurador a les Corts franquistes on va estar present en tres legislatures, fins al 1977.

---------------------------------------------------------------

Extracte del diari The Times (22/Abril/2010)

Mr. Samaranch attended two business institutes in Barcelona; cemented his social status in 1955 by marrying Maria Teresa Salisachs-Rowe, who was from an old-money family; and built an administrative career in Gen. Francisco Franco’s regime. He joined the I.O.C. in 1966 and five years later became a member of Franco’s national parliament.

“I am not ashamed of what I did in Spain,” Mr. Samaranch said in a 1999 interview with The New York Times. “Franco did good things for my country.”

When Franco died in 1975, Mr. Samaranch adapted to a newly democratic Spain, and two years later he became its ambassador to Moscow. He was living in Moscow when the 1980 Summer Games were held there.

-----------------------------------------

Els Catalans.

2010-03-14T18:46:00.005+01:00

Catalunya no es Espanya. Independència per als catalans. Barcelona es la capital de Catalunya.

Catalonia is not Spain. Independence for the Catalans. Barcelona is the capital of Catalonia.

Cataluña no es España. Independencia para los catalanes. Barcelona es la capital de Cataluña.

Catalogne n'est pas l'Espagne. Indépendance pour les Catalans. Barcelone est la capitale de la Catalogne.

Katalonien ist nicht Spanien. Unabhängigkeit für die Katalanen. Barcelona ist die Hauptstadt von Katalonien.

Catalogna non è Spagna. Indipendenza per i catalani. Barcellona è la capitale della Catalogna.

Katalonië is nie Spanje. Onafhanklikheid vir die Catalanen. Barcelona is die hoofstad van Katalonië.

Katalonjës nuk është Spanja. Pavarësia për Catalans. Barcelona është kryeqyteti i Katalonisë.

كاتالونيا ليست اسبانيا. الاستقلال بالنسبة لبرشلونة. برشلونة عاصمة كاتالونيا.

Каталония не з'яўляецца Іспанія. Незалежнасць каталонцы. Барселона з'яўляецца сталіцай Каталоніі.

Каталуния не е Испания. Независимост за Каталунците. Барселона е столица на Каталуния.

Kataloy se pa Espay. Endepandans katalan pou yo. Barcelona se kataloy nan kapital la.

Katalonija Španjolska nije. Neovisnost za Katalonci. Barcelona je glavni grad Katalonije.

Catalonien er ikke Spanien. Uafhængighed for katalanerne. Barcelona er hovedstaden i Catalonien.

Katalánsko, nie je Španielsko. Nezávislosti Katalánci. Barcelona je hlavným mestom Katalánska.

Katalonija ni Španija. Neodvisnost za Katalonci. Barcelona je glavno mesto Katalonije.

Katalonia ei Espanjassa. Riippumattomuus katalonialaiset. Barcelona on pääkaupunki Kataloniassa.

Kataloonias ei ole Hispaania. Iseseisvus katalaaneja. Barcelona on kapitali Kataloonia.

Cataluña non é España. Independencia para os cataláns. Barcelona é a capital de Cataluña.

Nid Catalonia yn Sbaen. Annibyniaeth ar gyfer y Catalans. Barcelona yw'r brifddinas de Catalunya.

Καταλονία δεν είναι Ισπανία. Ανεξαρτησία των Καταλανών. Η Βαρκελώνη είναι η πρωτεύουσα της Καταλονίας.

קטלוניה היא לא ספרד. העצמאות של קטלוניה. ברצלונה היא בירת קטלוניה.

Katalónia nem Spanyolország. Függetlensége a katalánok. A Barcelona Katalónia fővárosa.

Catalonia tidak Spanyol. Kemerdekaan untuk Catalans. Barcelona merupakan ibukota Catalonia.

Ní Chatalóin Spáinn. Neamhspleáchas na Catalans. Barcelona Tá an príomhchathair na Catalóine.

Katalónía er ekki Spánn. Sjálfstæði fyrir Catalans. Barcelona er höfuðborg Katalóníu.

קאַטאַלאָניאַ איז נישט ספּאַין. זעלבסטשטענדיקייט פֿאַר די קאַטאַלאַנס. באַרסעלאָנאַ איז די קאַפּיטאַל פון קאַטאַלאָניאַ.

Catalonia nav Spānijā. Neatkarība Catalans. Barcelona ir kapitāla Katalonijas.

Katalonija ne Ispanija. Nepriklausomybės Catalans. Barselona yra Katalonijos sostinėje.

Каталонија не е Шпанија. Независност за Каталонците. Барселона е главен град на Каталонија.

Catalonia tidak Sepanyol. Kemerdekaan untuk Catalans. Barcelona merupakan ibu negeri Catalonia.

Catalonia mhix Spanja. Indipendenza għall-Catalans. Barċellona hija l-kapitali tal-Katalunja.

Catalonië is niet Spanje. Onafhankelijkheid voor de Catalanen. Barcelona is de hoofdstad van Catalonië.

Catalonia er ikke Spania. Uavhengighet for Catalans. Barcelona er hovedstaden i Catalonia.
کاتالونیا اسپانیا نیست. استقلال کاتالونیا. بارسلونا پایتخت کشور کاتالونیا است.

Katalonia nie jest Hiszpania. Niepodległość dla Katalończyków. Barcelona jest stolicą Katalonii.

Catalunha não é Espanha. Independência para os catalães. Barcelona é a capital da Catalunha.

Catalonia nu este Spania. Independenţa pentru catalani. Barcelona este capitala Cataloniei.

Каталония не является Испания. Независимость каталонцы. Барселона является столицей Каталонии.

Каталонија није Шпанија. Независност за Каталонци. Барселона је главни град Каталоније.

Katalonien är inte Spanien. Självständighet för katalanerna. Barcelona är huvudstad i Katalonien.

Catalonia si Uhispania. Uhuru kwa Catalans. Barcelona ni mji mkuu wa Catalonia.

Katalan ay hindi Espanya. Kalayaan para sa Catalans. Barcelona ang kabisera ng Katalan.

Katalonya İspanya değildir. Katalanlar için Bağımsızlık. Barselona Katalonya başkentidir.

Katalánsko, není Španělsko. Nezávislosti Katalánci. Barcelona je hlavním městem Katalánska.

Каталонія не є Іспанія. Незалежність каталонці. Барселона є столицею Каталонії.

Catalonia không phải là Tây Ban Nha. Độc lập cho Catalans. Barcelona là thủ phủ của Catalonia.

El Real Mierdid, té el cagómetro a tope.

2010-03-11T19:33:00.001+01:00

El Linx i la Vaca

2010-03-07T11:58:00.002+01:00

1er Supòssit:

Vaca: Animal gran de 4 potes que dona llet i carn. Es pot criar en cautivitat i dona pocs problemes.
Linx : Animal petit de 4 potes en perill d'extinció. No dona ni llet ni carn. No es pot criar en cautivitat.

Si tinguessis davant un Linx i una Vaca a punt de morir, però en poguessis salvar a un. A Quin salvaries?

L'individuu que sempre s'omple la boca per temes pràctics salvaria una vaca perquè dona carn, llet i pocs problemes. La persona que va més enllà salvaria el Linx (evidentment) ja que el seu valor es incalculable.

2on Supòssit:

Castellà: Llengua de gran difussió, que tothom entén a Catalunya. No necessites donar explicacions quan la parles (tot un estat et recolça). En definitiva, dona pocs problemes a qui la parla.

Català: Llengua de petita difussió, que no tothom entén a Catalunya. De vegades necessites donar explicacions quan la parles. Pot generar problemes amb gent tancadeta.

Si fossis bilingüe català/castellà, quina llengua faries servir amb preferència a Catalunya?

La meva opinió:

Per a aquest món multi-cultural, divers i globalitzat. Aporta molt més a la diversitat 1 català catalano-parlant que 5 catalans castellano-parlants.

La "moraleja":

Ets a una pressó de Catalunya, o a una obra de la construcció, o a un "mercadillo" d'aquests on pots trobar gent que et ven 3 calces per a iaies per 2 euros. ¿Quin és l'idioma que creus que sentiras quasibé en exclusivitat, català o castellà?

Preciosos paisatges de l'Espanya d'avui

2009-11-26T23:30:00.003+01:00

L'Street view de Google Earth ens ofereix precioses imatges com aquesta.

Catalunya, un poble, un país. Una veu.

2009-11-26T19:30:00.005+01:00

La premsa catalana en veu de, La Vanguardia, El Periódico de Catalunya, Diari de Girona, Diari de Sabadell, Diari de Tarragona, Diari de Terrassa, El 9 Nou, La Mañana, el Regió 7, Segre, El Punt i l'AVUI, publiquen aquest dijous un editorial conjunt (inèdit en tota l'història) sota el títol La dignitat de Catalunya. Article que subscric.

Els sindicats catalans UGT, CCOO i USOC han coincidit també en donar suport l'editorial que defensa l'Estatut que avui han publicat 12 diaris amb seu a Catalunya.

Presidència difón un comunicat en què assegura que el cap del govern català se sent "identificat" amb el contingut del text.

El conseller d'Interior creu que es tracta d'una bona iniciativa, perquè recull "no només l'opinió de la majoria de partits polítics", sinó que també és "un reflex del que avui pensa la societat catalana".

CiU "felicita" la iniciativa dels dotze diaris, amb un comunicat firmat per Mas i Duran. El PSC creu que el text dóna la raó a Montilla. ICV el troba "excel·lent". ERC diu que "cal anar més enllà".

La Dignitat de Catalunya

Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d’emetre sentència sobre l’Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l’Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: “Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i jo vinc a sancionar la llei orgànica següent”. Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l’alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors. L’expectació és alta.

L’expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l’evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes.

Repetim, es tracta d’una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels dotze magistrats que componen el tribunal, només deu podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d’una tèrbola maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort. Dels deu jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el govern central i l’oposició sobre la renovació d’un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el “cor de la democràcia”. Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de contratemps o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l’Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal –un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s’ha mostrat a ell mateix– no farem més al·lusió a les causes del retard en la sentència.

La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l’Estatut, amb la consegüent emanació de “símbols nacionals” (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l’articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l’Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d’acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.

No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d’una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l’esperit de 1977, que va fer possible la pacífica Transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l’Estatut en un verdader tancament amb pany i forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és altra que el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l’Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores). L’alt tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys setanta transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d’una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els trenta anys més virtuosos de la història d’Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d’arrel romana: Pacta sunt servanda, els pactes s’han de complir.

Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l’Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l’Estat; parlen una llengua amb més pes demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a l’obsessiu escrutini de l’espanyolisme oficial. I acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d’aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.

Estem en vigílies d’una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent les circumstàncies específiques de l’assumpte que té entre mans –que no és sinó la demanda de millora de l’autogovern d’un vell poble europeu–, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l’Estatut és fruit d’un doble pacte polític sotmès a referèndum. Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d’una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al deteriorament de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l’autogovern, l’obtenció d’un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d’una societat responsable.

Colom era català. Aneu-vos fent a l'ideia.

2009-10-12T17:09:00.003+02:00

El llibre El ADN de los escritos de Cristóbal Colón (Edicions Puerto) de la professora emèrita de la universitat de Georgetown, Estelle Irizarry, "proposa i confirma el verdader origen català del navegant".

Segons el membre del Centre d'Estudis Colombins i autor de vuit llibres sobre Colom, Nito Verdera, aquesta novetat editorial afirma "en veu alta que Colom era natural d'un territori de l'Antiga Corona d'Aragó, súbdit de Fernando i que va aprendre el català abans que el castellà".

També des dels Estats Units d’Amèrica, Charles J. Merrill, professor de la universitat de Mount Saint Mary, ha escrit un llibre que ho assegura. L'any passat les seves conclusions –després de divuit anys d'estudi– es van publicar a Washigton i enguany l'editorial Cossetània se n'ha encarregat de la traducció i la distribució a Catalunya (Colom. 500 anys enganyats).

Amb aquest llibre, Merrill demostra que el descobridor d’Amèrica era un català que mantenia una antiga enemistat vers la família dels Reis Catòlics, i per això els monarques van ocultar la catalanitat de Colom i van fomentar la idea que era italià. La mentida va guanyar credibilitat perquè es va anar repetint de forma autoritzada fins que es va convertir en un dogma històric. Però, com diu l’autor: "Fins a cert punt, és possible que el mateix Colom i la seva família acceptessin aquest engany. Devien tenir-hi les seves raons. Però no hi ha cap motiu perquè nosaltres hi estiguem d’acord".

El català en els escrits de Colom
A El ADN de los escritos de Cristóbal Colón, Irizarry, professora titular de literatura hispànica, detalla unes 18 categories de ladinismes lèxics, morfològics, ortogràfics i sintàctics que es troben en el castellà de Colom i discuteix variants com el ladí català. "En els escrits de Colom –cent cartes, diaris i apunts– apareix un idioma semblant al castellà, que sembla un espanyol incorrecte", diu l'escriptora.

Un d'aquests exemples és la puntuació i la redundància del possessiu, una construcció que va desaparèixer en el castellà abans del 1474 segons Lapesa però que apareix en escrits de Colom el 1492. L'autora ha confessat que va descobrir que "l'estil de puntuació obeïa una disposició geogràfica" i que entre els centenars de documents que va examinar hi havia "un patró". En aquest sentit, ha manifestat que "els de Castella no usaven vírgules –una diagonal senzilla o doble que li servia de coma, punt i coma i punt final– i que aquestes sorgien a les terres avui catalanoparlants de l'Antiga Corona Regne d'Aragó".

Alhora, Irizarry ha apostat per la revaluació de documents entesos fins ara com autògrafs colombins, ja que "si no tenen vírgules, com l'únic document que diu que va néixer a Gènova, són falsificats o escrits per un notari o copista".

-Publicat a l'Avui-

Estat Plurinacional.

2009-08-29T17:05:00.002+02:00

L'estat espanyol progressa molt poc a poc a còpia d'anar adaptant massa tímidament i de forma insuficient les necessitats demandades tant per Catalunya com pel País Vasc, l'estat de les autonomíes n'es un exemple. Castella la manxa, Castella i Lleó, Madrid, la Rioja i Cantabria, regions totes elles integrants de l'històrica "Castilla", regions que es van haber d'inventar una bandera quan es van organitzar com a Comunitats Autònomes, mai haurien tingut la posiilitat de solucionar els seus problemes regionals a través dels seus governs autònoms si Catalunya i País Basc no haguessin picat pedra durant molts anys per reclamar més grau d'autonomia.

En altres paraules, i fent un símil amb el vi i la gasosa, Catalunya i el País Vasc van reclamar el Vi d'alta qualitat que es mereixen pels seus esforços, son generadores de vi i del bò. Però les regions espanyoles generadores de gasosa que tenen enveja i molts recels de vascos i catalans també volen veure ví. Total que el papà estat espanyol ens ha donat a tots el mateix "tinto de verano" (un ví mesclat amb gasosa). Conclusió, les nacions catalana i vasca segueixen reclamant el seu vi, fruit dels seus esforços i les regions espanyoles haurien d'estar contentes de veure tinto de verano ja que sense Catalans o Vascos sols beurien gasosa. Per art de màgia però, la enveja de les regions espanyoles es tal, que tenen fins i tot enveja de les reclamacions catalanes i vasques sense reconeixer-los que gran part dels seus progresos son gracies als catalans.

Així com els catalans semblem estar condemnats a viure a cavall entre els jacobins francesos i espanyols a la nació espanyola no li queda altra que conviure dins del seu estat amb les nacions vasques i catalanes, no en poden prescindir, ni les poden fagocitar (això darrer, per molt que ho intenten dia rere dia. Il·lusos).

Gibraltar. Artícle d'en Alfons López Tena

2009-07-26T18:33:00.000+02:00

A la península Ibèrica hi ha quatre Estats, que per ordre d’importància demogràfica i econòmica són el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, el Regne d’Espanya, la República de Portugal i el Principat d’Andorra. Fa tres-cents anys, però, que el segon no accepta l’existència del primer, i pretén ocupar el seu territori i imposar la seva sobirania sobre gibraltarenys, que ni són espanyols ni tenen la més mínima intenció d’esdevenir-ne. Els successius governants espanyols ho han intentat tot, inclosos atacs militars, bloquejos i aïllaments per fer-los patir, però els gibraltarenys s’han mantingut sempre ferms com la Roca on viuen i han gaudit sempre de llibertats i democràcia, a diferència dels espanyols. Aquest deliri d’ocupació l’han mantingut a Espanya monarquies i repúbliques, dictadures i democràcies, tots i cadascun dels règims espanyols fins als nostres dies, basant-se en un breu període de 242 anys de domini castellà/espanyol, després de 751 anys de domini àrab i abans dels darrers 305 anys de sobirania britànica, decidida pels gibraltarenys pel 99% dels vots en referèndums (1967, 2002) que els governs espanyols han refusat per “il·legals”, encara que no han explicat mai quina és la llei britànica vulnerada.

Els darrers anys, i per efecte de la pertinença dels dos Estats a la Unió Europea, Espanya s’ha vist forçada a permetre les comunicacions terrestres, aèries i telefòniques, i a respectar el dret dels gibraltarenys a votar en les eleccions europees, després d’haver perdut tots els vetos il·legals que imposava per sentències del Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

Semblava que la visita per primera vegada a la història d’un ministre espanyol serviria per anar esvaint les seves fantasies imperials, però les paraules de reivindicació perpètua de la sobirania i les reaccions de la Jihad Hispànica mostren clarament que no n’han après res. Tant és, porten tres segles bramant, poden seguir tres segles més amb els mateixos nuls resultats, ara són inofensius per efecte de la Unió Europea i no poden ni atacar ni boicotejar els gibraltarenys. Continuarem tenint episodis deliciosos, com quan Espanya va retirar la seva pretensió d’incloure en els Tractats constitucional i de Lisboa la norma d’intangibilitat de les fronteres a la UE, amb el propòsit d’impedir les independències catalana i basca. Un glacial representant britànic va observar que això implicava renunciar a reivindicar Gibraltar, i els espanyols recularen quan tothom rigué en sentir-los defensar que entre Espanya i Gibraltar no hi ha una frontera sinó una tanca.

Com a catalans, és interessant constatar el caràcter ètnic del projecte nacional espanyol, i la seva correlativa manca d’atractiu per als que no comparteixen els seus trets. Espanya simplement projecta la seva nació a tot l’Estat (en l’imaginari, a tota la península) per fer-se’n seves les minories nacionals, però no les integra simbòlicament. L’imaginari espanyol no inclou elements catalans, ni històrics, ni culturals, ni identitaris: a diferència de la invenció de la britishness, que projecta una identitat inclusiva de les nacions celtes del Regne Unit, evidentment subordinades a la dominant englishness, els espanyols no s’han fet seus cap dels trets de les nacions minoritàries, que refusen en la seva integritat. La centralitat de Gibraltar en el discurs i la política exterior de tots els governs espanyols, autoritaris i democràtics, dretans i esquerrans, és una clara manifestació de l’etnicisme del seu Estat, de la seva exclusiva preocupació per la seva nació, que en el seu inconscient no inclou Catalunya.

En poc més de cinquanta anys, a cavall dels segles XVII i XVIII, i per efecte de guerres i tractats, l’Estat espanyol va perdre, a més de molts altres països, la Catalunya Nord i Gibraltar. La pèrdua del primer, incomparablement més extens i poblat que el segon, als espanyols i al seu Estat no els ha fet mai recança, ni s’han preocupat pel seu destí ni maldat per recuperar-lo, ni tan sols en moments favorables, com quan Hitler el va oferir a Franco i aquest s’hi refusà tot dient: “¡Ya tenemos bastantes catalanes!”. Pel que fa a Gibraltar, país des de llavors d’identitat britànica que ja ha viscut més temps amb govern britànic que els que visqué sota govern castellà/espanyol, la constància i insistència de la reivindicació espanyola, enfront d’una població que ni és espanyola ni se’n sent, ni vol dependre de cap manera de l’Estat espanyol, fóra simplement ridícula si no fos pels sofriments que infligeix als gibraltarenys, que es mereixen uns veïns amb una mica de decència, i que per començar reconeguessin llur existència i llur dret a governar-se i decidir el seu futur, com tots els pobles lliures del món. Cap Estat a Europa reivindica el territori d’un altre sense el consentiment i contra la voluntat expressa i reiterada de la població afectada, l’espanyol amb Gibraltar és l’únic cas.

Per què Gibraltar sí, i tan intensament, i la Catalunya Nord no? No cap una altra explicació que l’ètnica, perquè per als espanyols allò que va ser castellà/espanyol s’ha de recuperar, perquè forma part de llur nació, però allò que va ser català/espanyol no s’ha de recuperar perquè no en forma part. És, per un nacionalisme ètnic com l’espanyol, una estranya contorsió la que els permet reivindicar com a espanyola una part de Catalunya, i no l’altra. Era espanyola la Catalunya Nord, com Gibraltar, abans de les respectives conquestes francesa i anglesa? Si ho era, com és que, a diferència de Gibraltar, no l’han volguda recuperar mai? Potser és que la Catalunya Nord no era espanyola? Si aquesta és la raó, i no se n’albira una altra que expliqui comportaments tan dissemblants, què fa que la Catalunya Nord no sigui espanyola, en l’imaginari espanyol, i la Catalunya Sud sí? No cal sinó anar a les fonts espanyoles per trobar la raó: “el justo derecho de conquista”. Mala peça al teler tenen, doncs, quan són una democràcia integrada a la Unió Europea: no podent fer servir la repressió armada, només el consentiment o la resignació dels catalans permet als espanyols junyir-nos al seu Estat. Quan decidim la independència no podran impedir-la, diguin el que diguin i facin el que facin.

Monolingües a Catalunya – La culminació del despropòsit personal.

2009-07-01T11:49:00.003+02:00

Tots tenim al cap aquelles persones que acabades d’arribar de fora encara els costa entendre’ns, per no dir ja de l’impossibilitat de que se’ns expressin en català.
Però no vull pas parlar dels nou-vinguts, aquests encara tenen un cert temps –p.e. podríem possar-hi uns 4 anys- per adaptar-se al país. Vull parlar dels monolingües d’aqui, els que ja porten –possa-li 4 anys- un cert temps, o fins-hi-tot hi han nascut.

Com sempre, excepcions en trobarem arreu i de tots els tipus, però jo vull parlar del típic “neng” del “xulo-platja” del “quin-qui” de la “maruja andalussa o extremenya” dels “cholos” dels “hispano-americans” i en definitiva de tot “homus imbècilus monolingus” que en terra bilingüe son monolíngües funcionals i de plè dret. Parlant en plata, aquells que ni parlen, ni escriuen, ni llegeixen res en català, i tant sols escolten català quan fan un partit de futbol o una peli a TV3 o se'ls acosta algú que es molt de la "ceba". Aquells que mai compraran un diari ni un llibre ni res que estigui en català.

Simpàtics? Segur que sí. Sobretot la “maruja andalussa monolíngüe” o el “neng monolíngüe” et foten uns acudits per riure i no parar. Fins-hi-tot te’n diuen de catalans, com si no anés amb ells, de fet, ells porten el toro d’Osborne al cotxe.
Un cop t’agafen confiança -perque encara que no els en donis, te l’agafen- et diuen la següent frase: “Jotambétepucparlácataláperòemsentuméscomudasiparluespañol” tot de seguit com si la tinguessin apressa. Molt habitualment el “neng” català de naixement, treballa de paleta i és el fill de la “maruja” immigrada del sud d’Espanya fa bastants anys i que simplement frega escales, cases i pisos de tercers o que ja està jubilada i engreixa una mica més aquells ramats de bens que surten de viatge amb l’Imserso.
Aquests monolíngües formen part de l’estirp d’immigrants d’antiga fornada –anys 60- que no han sabut adaptar-se adeqüadament a la cultura del país. De nivell cultural baix que per si sol justifica la qualificació dels treballs desenvolupats durant la seva vida.

Bona gent? I tant. Un “neng” o un “cholo” sols els has d’inflar un xic el seu ego per a que t’invitin a canyes o cubates. Els preguntes per l’adreça de la perruqueria on s’han fet l’últim pentinat i ja els tens a la butxaca. Això sí, no els diguis pas que vols l’adreça per denunciar-los. Has de fer, i ells t’han de veure en tot moment, com si anessis per sota d’ells. Ho pots potenciar amb el cotxe, el seu sempre serà més llampant i els alerons molt bonics, simplement t’estalvies de dir que tu no et compraries un cotxe “fosforito” ni fart de vi.

I la clase “quin-qui”? I la “gitanaca”? que en podem dir? Doncs bé, que al igual que els “cholos” els “nengs” les “marujones” i tota mena d’immigrants de nova i vella fornada, te’ls trobaràs als extra-radis de les ciutats, simplement pel fet de que allà la vivenda és més barata, el poti-poti que s’ha forma’t en aquests barris es tal que ni agrada als seus habitants (molts et dirien “este barrio se ha degradao”) ni te res a veure amb la realitat cultural de Catalunya. Llavors possa-li noms, ja sigui Badia, Bellbitge, Sant Ildefons, Ca n’Anglada, La mina, etc.

A tota aquesta gent, no els parlis de literatura ni teatre, no els vulguis explicar que és el “pes molecular”, no entris en converses transcendents o que requereixin un petit esforç mental per part del teu interlocutor. Intenta mantenir-te al nivell més baix que puguis, segurament encertaràs si els parles de futbol o de l’últim programa de tarda a Tele5 o Antena3 o fas safareix parlant malament de coneguts comuns. I quan intentin justificar totes les seves mancances culturals per la vida dura que han tingut, no pensis pas que potser és al revés que igual la vida que han rebut és fruit de les seves mancances, els dones la raó, i en pau.

Tots aquests, quins? Els que no han fet l’esforç d’aprendre la llengüa propia del país. Tots aquests, algun dia et poden questionar quin és l’avantatge d’aprendre una llengüa que no els és imprescindible. Limitats com són, segur que encara no veuen relació entre les seves feines de frega-pisos i de paletes amb la condició d’extrema i limitada condició intel·lectual. Igual es pensen que poden parlar de tot i amb tothom en castellà, sense adonar-se que ni tu ni jo podem parlar ni de literatura ni de teatre ni de pessos moleculars ni de tantes altres coses.

I doncs, es aquí a la conclusió que vull arribar, es justament pel fet de viure a Catalunya i no saber català, que probablement no m’equivocaré en més d’un 10% dels casos, que em trobo davant d’una persona culturalment nul·la, tremendament limitada en l’aspecte intel·lectual i personal.

I es que les persones ens diuen molt més per allò que han escollit, que per allò que han estat obligades a fer.

Catalunya al Google Earth.

2009-05-07T09:36:00.003+02:00

De vegades la realitat és més tossuda i persistent del que alguns voldrien. Fixeu-vos sinó en aquesta meravellossa i mundialment coneguda eina que ens ha facilitat l'empressa Google gràcies a internet, el GoogleEarth.

Quant ens fixem en el que alguns torra-collons en dirien el "noreste peninsular" la realitat se'ls planta davant la cara i el programa els mostra amb tota claretat i nitidessa la silueta de Catalunya fent que tot el demés sembli un poti-poti. (veure la primera imatge).

I es que lluny de fronteres i de polítics unionistes (centralistes), la realitat és tossuda i resulta que la cartografia que utilitza el GoogleEarth no és més que la que se'ls facilita i en el cas català la facilitada per l'Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC). I donat que l'ICC treballa amb uns mapes amb molta més resolució que la resta de l'estat espanyol doncs això, que podem treballar llocs fronterers al GoogleEarth on Catalunya se'ns presenta nítida i clara i l'estat espanyol se'ns presenta borrós i potiner. (veure la segona imatge).

I la Catalunya Nord? Doncs el mateix. A la Grandeuse de la patrí Française li passa exactament el mateix. Tot i que aquests unionistes (centralistes) si han aplicat a lo bèstia i ja han quasivé eliminat la llengua catalana, li han canviat el nòm pel de "Pyrénées Orientales" (que deu voler dir "els Pirineus dels Xinos"), les imatges del programa ens mostren una Catalunya Nord
nitida i una França desdibuixada i borrossa. (veure la tercera imatge)

A més els francesos que es pensen el millor del món sense adonar-se que són dels més estúpids a les seves fotografies ens inclouen els núvols, com si aquests ens donessin informació privilegiada del territori. (veure la quarta imatge).

Doncs bé, a França no ho sé, però a l'estat espanyol, l'homo mesetarius ibericus rudimentarius ja s'ha adonat de que Catalunya surt amb extrema claredat als mapes del GoogleEarth hi ha possat el crit al cel en mitjans tan afins al unionisme com els diaris El País i l'ABC (desenganyeu-vos, PSOE es tant unionista com PP, les formes son diferents però l'unionisme el mateix).

El graciós de tot es que aquests mesetaris encara no en saben l'orígen. I es que si Catalunya resalta, justament es per l'envolcallament de la mediocritat borrosa dels mapes facilitats per les espanyes centralitzades de Madrit.

Les ganes d'uniformitzar faran que en un futur això canvïi, l'estat espanyol com ja ha passat tantes vegades abans i sense reconeixer-li el mèrit a Catalunya, es veurà obligat a posar els seus mapes al dia. Donaran un cafetó calentet a les regions d'espanya per intentar igualar-les amb la nació catalana, els mapes es pagaran amb diners d'arreu, però porcentualment Catalunya en possarà més que ningú.
Al final el mapa serà tant uniforme com un "plat combinat" (amb patates, llom, pebrot i ou ferrat) un cop l'has passat per la "turmix" -altrament dita, política espanyola- i per un "colador xino" -altrament dit, constitució-

Reflexions:

1.- ¿Que us agrada més, un plat combinat o el puré de plat combinat?
2.- ¿Quant us costarà, aquesta volta, el cafè per a tothom?

A Espanya hi ha més funcionaris que a Catalunya. Tant en números absoluts com relatius.

2009-04-20T15:43:00.004+02:00

El Burj (800 metres alt.)

2009-03-17T16:31:00.002+01:00

L'edifici és espectacular, encara en obres ha superat ja el Taipei 101 de 509 metres, però no deixa de ser una mostra suprema de mesquinesa humana que s'hagi de fer un edifici tant vertical en un desert on l'únic que hi sobra és l'espai. Em puc explicar els rasca-cels a Manhattan o a Tokio, però en un desert ¿.....? El dispendi econòmic sols s'explica des del punt de vista de la mesquinesa, que fa que els promotors d'aquest volen que sigui el més alt del món. Justament per això una de les principals característiques del Burj es que podrà incrementar encara més la seva alçada, cosa que faran segurament, quan es faci l'edifici que el superi en alçada. Oi que no té sentit fer camps de Golf en un desert? doncs el mateix aplica als rasca-cels. No es sostenible.

Per cert, en última instància us heu preguntat qui acaba pagant tot aquest dispendi? Allà on hi vegis Jeques, Maharajas, o mega-multi-millionaris també acostumaràs a veure pobressa extrema. Això sí, a voltes, te'ls amagaran.

Un Brindis per l'idiotessa dels humans que fa que admirem al cabró e intentem oblidar al míser............fins que la misèria ens toqui a nosaltres.

Salut.

No entenc els Espanyols, per què?

2009-02-23T12:39:00.012+01:00

Bàsicament per que feu servir paraules iguals per a conceptes diferents.

Baixeu una mica per veure la taula. Problemes que tinc amb la programació HTML :-( jajajajajaja.

PARAULA	DEFINICIÓ CATALANA	DEFINICIÓ CASTELLANA
Catalunya	Nació	Región
Espanya	Estat plurinacional europeu	Nación indivisible
Comunitat Autònoma	Limitada i única forma d'administració autònoma contemplada per l'estat espanyol per a les seves nacions i regions	Región con gobierno local
Nació	País amb trets culturals propis	Estado soberano
Nacionalista	Persona integrant d'una nació	Pseudo-terrorista
No-nacionalista	Espanyolista	Lo bueno y natural
Euskadi	Nació a l'estat espanyol	Región
Nació espanyola	Resta de l'estat	...Que me corro...
País	Territori d'una nació o poble	Estado soberano
Nacionalitat	Nació	Palabra inventada para no decir las cosas por su nombre
Jose Luís Rodriguez Zapatero	President de l'estat espanyol i mentider compulsiu	Presidente de España
Jose Maria Aznar	Idiota	Idiota
Països Catalans	Països on es parla el català. Com per exemple, el País Valencià	Niego la mayor. No existe, no existe y no existe.
Govern de Catalunya	Govern de la Generalitat	Gobierno autonómico catalan
Gobierno de España	Govern espanyol	Gobierno central
Toros	Tortura tradicional espanyola	Arte de España
Flamenco	Crits sense sentit	Arte de España
Solidaritat	Donatiu econòmic que hom hauria de donar amb el seu propi consentiment	Impuestos aplicados a terceros y por la fuerza

Qui som? On estem? I perquè?

2009-02-01T21:45:00.003+01:00

-Les preguntes genèriques, fàcils de formular, de sobte, esdevenen les més dificils de contestar. La contestació a una pregunta genèrica fa que pensem en termes que surten de la vida cotidiana, seria quelcom similar a que una formiga es preguntes que hi ha mes enllà del mar.

-Aquestes preguntes tan secilles de fer, jo me les responc de la forma més sencilla que puc, si ho fas així t'adones que l'esser humà -o molts d'ells- no les accepten per les conseqüències que comporten aquestes sencilles respostes.

Qui?, on? i perquè?, de forma simple es pot resumir dient;

a.- Sóm matèria estructurada d'una forma tal que ens permet reproduïr aquesta estructura perpetuant-la amb l'afegit de tenir consciència d'això (el que en diríem vida intel·ligent).

b.- Estem perduts en un lloc qualsevol de l'espaï que existeix pel simple fet de que si no fos així cap d'aquestes preguntes s'hauríen pogut fer.

c.- El perquè estem aquí respòn al mateix tipus de pensament, per cap motiu, i pel simple fet de que si no fos així, no ens podríem formular aquesta pregunta.

Semblen respostes, simples oi? inòqües potser? respostes sense transcendència? Doncs bé, l'humanitat s'ha esbatusat, matat, rebregat, claudicat, agenollat, cremat, vilipendiat per no voler acceptar-les. Es l'història de l'home, un ser realment limitat.

Qüestionar aquestes respostes seria com qüestionar-te si una simple pedra és matèria o no, o si està per pura casualitat allà on l'has trobada o per decisió del diví. Més endavant us en parlaré del diví.

Salut.
Joaquim Arissó.

Sóc inmigrant. ¿Que he de fer?

2008-12-14T20:22:00.004+01:00

L’immigrant es aquell que havent nascut en un lloc, s’estableix en unaltre on la cultura no li es propia. Llavors tenim dues formes de procedir.

1.- (Opció intel.ligent). L’immigrant que, tot i mantenir la seva, intenta integrar-se a la cultura del lloc on a anat a petar.

2.- (Opció tontaina). L’immigrant que, mantenint la seva, no fa esforços per entendre una cultura que inicialment li és aliena.

Un cop passat un temps podem trobar-nos el següent.

1.1.- (Opció intel.ligent). L’immigrant del punt 1, comença a entendre els trets culturals del lloc on ha anat a petar, i comença a gaudir-los ell també. Ja es capaç de llegir premsa i veure les mateixes cadenes de TV que els nadius, pot participar en activitats culturals tals com els balls típics, i comença a participar d’associacions diverses.

2.1. – (Opció ex-tontaina). L’immigrant del punt 2 comença a sortir dels cercles exclusius de gent provinent del seu lloc d’origen i s’adona que va mancat de coneixement cultural del lloc d’acollida, es per això que tot i mantenir la seva, intenta integrar-se a la cultura del lloc on va anar a petar.

2.2.- (Opció tontaina redoblada). L’immigrant del punt 2, mantenint la seva cultura del lloc d’origen, veu que de vegades xoca amb la gent justament per temes culturals. Es per això que comença a tenir reticències referents a la cultura del lloc d’acollida. (llengua, tradicions, balls, costums, formes d’expressio, etc.)

Al cap d’uns anys.

1.1.1 & 2.1.1 .- (Opció intel.ligent). Els que en un dia van immigrar, sense deslligar-se del tot de la terra d’origen, poden declarar-se també com a propis de la terra que els va acollir. Es per això que ara representen el paper d’autòctons quans se’ls contrapossa a nou-vinguts. Ajuden als nous-vinguts (del tipus 1 & 2.1) a integrar-se.

2.2.1.- (Opció ex-tontaina redoblada). Tot i que fa ja uns quants anys de la seva arribada, el encara ara immigrant, s’adona del seu error al possar-se de cul en contra de la cultura del lloc que el va acollir. No ha aconseguit prosperar de la mateixa manera que d’altra gent que va arribar amb ell, es per això que tot i fer tard per aprendre la cultura del lloc d’arribada, farà mans i manigues per a que la seva descendencia s’integri.

2.2.2.- (Opció idiota). Ets un talòs però no ho saps. Això fa que visquis en un gueto, on degut als relatius baixos preus al teu barri, t’has de mesclar amb un garbuix de gent i amb una varietat de trets culturals abismal (just el que no t’agrada), gent que com tú son del tipus 2.2.2, o gent que acaba d’arribar sent dels tipus 1.1 & 2.1. Aquests últims, en uns anys, et passaran al davant i tú encara t’estaràs preguntant quin és l’origen de tot això, que vas fer malament ¿?. Comences a ser un immigrant que s’enfronta directament amb els immigrants que acaben d’arribar, justament perquè tú has de competir amb ells per una feina, un espai al barri i uns enrenous que fan del teu barri un lloc ...... mmm ..... millorable.

Amb els fills

1.1.1 & 2.1.1 & 2.2.1.- Els teus fills t’estimen i no tindras grans problemes amb ells per temes culturals. Ells estan totalment integrats i comencen a veure el teu lloc d’orígen com les seves arrels, no volen renunciar-hi. Majoritariament es quedaran aquí, aquesta va ser la teva intencio desde un bon inici, lliurar als teus fills unes millors oportunitats a la seva vida. Enhorabona, com a immigrant ets digne d'admirar.

2.2.2.a.- El teu fill se’t rebela, no entens perquè, però intueixes que deu ser per totes les collonades culturals que t’envolten. Potser amb el teu esforç ho aconseguiras i traslladaràs les teves pors a la teva descendència, i així els teus fills també es revelaran a cel i sòl contra la cultura de la terra que l’ha vist neixer i reproduirà sent un apàtrida tots els seus perjudicis en contra del món pel qual tant i tant tú has lluitat.

2.2.2.b.- El teu fill és mes intel.ligent que tú, no hi ha cap dubte, ha estudiat, s’ha integrat, no en va, ell és d’aquí. Tu t’alegres per que al teu fill les coses li van diferent a tú, però l’alegria seria complerta si el teu fill t’entengues més, hi ha quelcom que no rutlla. Moriràs sense saber-ho, però el teu fill, tot i estimar-te, sap que sempre que has tingut opcions, has escollit la pitjor. Es justament això el que no rutlla, llàstima que no ho sapigues.

Resumint

Immigrant. Vine d’Extremadura o d’Andalussia, d’Africa o Amèrica . No m’importa que siguis negre, groc, blanc o fucsia. No em molesta gens que siguis gai, hetero, bi, o el que tu vulguis. Si vens en pau, com si tens 4 dones o 4 religions. Això sí. Per l’amor de Déu de Vishnú, Buda i Alá, no siguis l’idiota del punt 2.2.2.

I si veus que vas pel camí tontaina de la vida, pel teu bé, recondueix-te.

Qui és el nacionalista?

2008-11-30T19:14:00.004+01:00

La RAE, que com ja sabeu és el diccionari normatiu de la llengua castellana (o espanyola, com es va acceptar de dir per part dels acadèmics a principis del segle XX ) ens defineix el següent:

nacionalista.
1. adj. Partidario del nacionalismo. U. t. c. s.

nacionalismo.
1. m. Apego de los naturales de una nación a ella y a cuanto le pertenece.
2. m. Ideología que atribuye entidad propia y diferenciada a un territorio y a sus ciudadanos, y en la que se fundan aspiraciones políticas muy diversas.
3. m. Aspiración o tendencia de un pueblo o raza a tener una cierta independencia en sus órganos rectores.

------------------------------------

Per tant quan un es declara no-nacionalista hauríem d’entendre:

1. No tengo apego de los naturales de una nación a ella y a cuanto le pertenece. (Això inclou totes les nacions, inclosa l’espanyola)
2. No tengo Ideología que atribuya entidad propia y diferenciada a un territorio y a sus ciudadanos, y en la que se fundan aspiraciones políticas muy diversas. (Això inclou tots els territoris, inclòs l’espanyol).
3. No tengo aspiración o tendencia de un pueblo o raza a tener una cierta independencia en sus órganos rectores. (Això inclou tots els pobles o races, inclòs l’espanyol).

---------------------------------------

Així doncs, si et vingués en Zapatero, o l’Aznar, en Alfonso Guerra o en Celestino Corbacho, si per qualsevol cosa algú et digués “Jo NO sóc nacionalista”. Literalment t’esta dient:

1. No tengo apego de España como nación y a nada que le pertenezca.
2. Mi ideología no atribuye entidad propia y diferenciada a España y a sus ciudadanos.
4. No tengo aspiración o tendencia para que España tenga una cierta independencia en sus órganos rectores.

------------------------------------------

CONCLUSIÓ

Això ens porta a pensar el següent dels personatges que neguen la seva condició de nacionalistes:

1.- O No parlen bé en castellà, per que desconeixen el significat de les paraules que usen, i que fàcilment poden trobar en el diccionari normatiu de la llengua castellana (típic als polítics).

2.- O No parlen bé en castellà, per que tot i saber el que signifiquen les paraules que usen, les utilitzen, manipulen i canvien el significant d’aquestes fent que sembli que els nacionalistes catalans siguem uns barbars, no per catalans (això ja ho han intentat abans) sinó per nacionalistes, justament quan ells ho son tant com nosaltres, sols que son nacionalistes d’unaltra nació. (típic en alguns intel·lectuals espanyols, que prioritzen la seva mala baba a la realitat).

3.- O No parlen bé en castellà, per que simplement repeteixen el que han sentit d'altra gent, sense la més mínima reflexió (típic de l'homus mesetarius, l'homus extremenius, l'homus aragonensis,....etc...., i fins i tot d'alguns catalanus mal informatus).

4.- O Igual hi ha algú que realment no és nacionalista. Que me’l presentin que encara no en conec cap.

Barcelona al Monopoly

2008-11-30T18:47:00.000+01:00

Després de vuit mesos d'espera i 5,6 milions de vots recollits arreu del món, Barcelona jugarà al Monopoly.

Milers d'internautes de tot el món es van afegir entusiastes a la iniciativa votant per alguna ciutat a través de la web www.monopolyworldvote.com fins que es van escollir les 22 més votades. Aquestes són: Barcelona, París, Londres, Nova York, Tòquio, Hong Kong, Sydney, Roma, Pequín, Atenes, Jerusalem, Mont-real, Istanbul, Riga, Taipei, Ciutat del Cap, Belgrad, Vancouver, Xangai, Toronto, Kíev, i Gdynia.

Com a curiositats, cal destacar que 10 de les escollides han estat seu dels Jocs Olímpics i que els internautes més participatius han estat els canadencs i els xinesos: tres ciutats de cada país figuraran a la nova versió del joc inventat per Charles Darrow el 1935.

Helen Martin, la vicepresidenta de mercadotècnia de l'empresa Hasbro, propietària del joc, assegurava ahir que "esperem que els seguidors de Monopoly disfrutin del nou joc que ells mateixos han creat. Estem entusiasmats, perquè el tauler inclourà una barreja interessant de ciutats que reflecteixen el dinamisme de cultures, paisatges i història del planeta".

Aquesta no serà l'única novetat del nou Monopoly, que sortirà a la venda dimarts que ve en més de 50 països i 37 llengües. Les noves tecnologies també tenen el seu lloc i els tradicionals bitllets se substituiran per un sistema de banca electrònica per agilitar la compravenda.

Està ben aplicat el terme "nación" per a Catalunya.

2008-11-29T12:47:00.003+01:00

Segons el diccionari normatiu de la Real Academia Española de la lengua les paraules nación y país venen definides com:

Nación

1. f. Conjunto de los habitantes de un país regido por el mismo gobierno.
2. f. Territorio de ese país.
3. f. Conjunto de personas de un mismo origen y que generalmente hablan un mismo idioma y tienen una tradición común.

País

1. m. Nación, región, provincia o territorio.
2. m. paisaje (pintura o dibujo).
3. m. Papel, piel o tela que cubre la parte superior del varillaje del abanico.

Amb això queda evident doncs que Catalunya es un país. Y que aquest país té el seu govern (Generalitat de Catalunya, restablert al 1977 abans de l’aprobació de la constitució espanyola i abans doncs de que Catalunya s’ordenés com una CCAA dins de l’estat espanyol).

Llavors, queda demostrat que Catalunya es una nación si es que en castellà estem parlant.

Això ens porta a pensar el següent dels personatges que neguen la condició de nación a Catalunya:

1.- No parlen bé en castellà, per que desconeixen el significat de les paraules que usen, i que fàcilment poden trobar en el diccionari normatiu de la llengua castellana (típic als polítics).

2.- No parlen bé en castellà, per que tot i saber el que signifiquen les paraules que usen els rebenta en el més profund que Catalunya sigui un país amb un govern autònom (típic en alguns intel·lectuals espanyols, que prioritzen la seva opinió a la realitat).

3.- No parlen bé en castellà, per que simplement repeteixen el que han sentit d'altra gent, sense la més mínima reflexió (típic de l'homus mesetarius, l'homus extremenius, l'homus aragonensis,....etc...., i fins i tot d'alguns catalanus mal informatus).

Artícle de l'Alfred Bosch dedicat a Josep Piqué quan aquest era el president del PP a la región de Cataluña.

2008-11-29T12:28:00.002+01:00

Piques parets pètries, popular personatge
Alfred Bosch

Portes plom als peus, Piqué. Piques pals, però pas que piques prou. Predic períodes poc propicis. El PP et pesa prou, et fa passar penalitats i patiments. Parlen de por i propaguen el pànic. I pregunto, preuat Piqué: hi pertanys plenament, al Partit Popular? Penso que piques parets pètries, popular personatge. Pertot et preparen paranys, et piquen les puntes dels dits, et fan passar per pardal. Precaució, se't passejaran i et pentinaran... Perdràs personalitat, popularitat, els papers. Potser al poder, en períodes passats, amb privilegis i peles, potser podies... Però apartat de potestats, tens poques possibilitats. Pesen prou els prepotents, poca-soltes i perversos. Poc que podràs preparar projectes, propostes, programes. Poc que et permetran passar en positiu a la posteritat. Prepara't, pletòric Piqué, per als pitjors perills. Petades de porta a la punta del nas, puntades de peu, preses de pèl... Pronostico picors i palpitacions. Però, pot ser la pallissa que penso, pertànyer al PP? Pot ser tan empipador, patir aquest paperot? Al Parlament, pots fer posat de pedra picada? I per pressupostar? Pots predicar que la pela no és prima, que és prou productiva? Pots pretendre que la pasta és prolífica, que paguem com pertoca, que protestem per propensió a pidolar? Pots presumir de príncep del poble? A quin país pertanys, Piqué? Al país del PP? Perdona si sóc propens a prejutjar. Però produeixes pampallugues. Passo pena pel profund, perspicaç, prometedor Piqué. Ai, veig poc PP per a tant Piqué. O poc Piqué per a tant PP. Paro, que perdo els papers.

¿Que hi ha després de la mort?

2008-11-15T14:20:00.003+01:00

Neixer és, per a molts, un estat inicial absolut, d’aquells que no es tornen a repetir mai en un mateix. Per a alguns es l’inici i pas imprescindible per a anar fent camí cap el que en dirien “vida eterna”. Però si som d’aquells que sense empassar-nos rocambolesques històries divines, no creiem en Déus, difícilment creurem en vides eternes.

Això, per als no creients, ens podria portar a pensar que hi ha un naixement com a inici total i absolut de la nostra vida, i una mort com a final definitiu d’aquesta vida.

Entenent que els ateus, tenim la part racional del cervell quelcom més activa que els devots a la fe (paraula que significa, “creure sense l’us de la raó”), vull fer esment al següent; la frase esmentada anteriorment grinyola de forma POTENT en els termes “inici total i absolut” i “final definitiu”. La majoria de vegades que d’una forma supossadament racional vam donar quelcom com a absolut o definitiu, ens vam equivocar. Ni la terra era el centre de l’univers, ni el temps era absolut ni l’àtom indivisible.

Raons en tinc per supossar aquest fet.

a.- De tot el temps existent, la nostra vida ocupa una infinitèsima part d’aquest (casualitat que justament ara estiguem vius, no?).
b.- Fa 100 anys, la posibilitat de que el teu pare es conegues amb la teva mare, per fer possible el teu naixement era realment remota (casualitat que justament tot anés com va anar per fer posible el teu neixement?).
c.- De tots els espermatozous que corrien el dia D, la possibilitat de que la vostra aposta fos la guanyadora era terriblement petita (Caram, resulta que a totes les persones vives els ha tocat la loteria 40 vegades seguides per fer posible que neixesin?).

Com pot ser que totes aquestes casualitats (i més que en podríem trobar), es concatenin una darrera de l’altra per fer possible la teva única i efimera existència, just en aquest moment?

La meva resposta rau en el següent, hem d’eliminar els termes “total i absolut” i “definitiu” de la frase. Ens podria quedar quelcom així :

Podriem pensar que hi ha un neixement com a inici de la nostra vida, i una mort com a final d’aquesta vida.

Aquesta frase ja m’agrada molt més. Perquè hem de pensar que un neixement es una cosa única? A cas no veieu els conills o les families amb molts fills, ells ens demostres que la vida es fàcil de crear? La vida no és única. La mort tampoc es res especial, tothom i passa. On penseu que anireu una vegada morts? Doncs justament allà d’on venieu, de la inexistencia de la vostra persona, just allà d’on heu sortit.

Avancem? Voleu? (sou capaços d’entendre el meu raonament? Sí, avança. No, torna enrere) :-)

Es posible tornar a neixer? MEEEEEC, pregunta mal formulada. Acabeu de donar per suposat que hi ha una ànima, validant la frase. Es fals que l’ànima "torni a neixer" d’un còs previament mort. El còs es autònom funciona com un cotxe i d’ell provenen les teves alegries i tristeses, també els teus orgàsmes. Sols necessites alimentar-lo i dessitjar que la gasolina no s’encareixi massa.

Llavors?............No podem tornar a neixer !! No existeix la re-encarnació de l’ánima !! No hi ha ànima inmaterial.

Avancem? Voleu? (sou capaços d’entendre el meu raonament? Sí, avança. No, torna enrere) :-)

On vull anar a parar? Si us fixeu, una cosa es tornar a neixer (que NO existeix). I l’altra, que una forma de vida nova que acaba de neixer, tingui consciencia d’ella. I per aquest fet, del no res et tornis a veure atrapat en un còs que anomenaras “la teva persona”, just com et va passar fa x anys (x = La teva edat).

Si si, això és molt maco, però quant de temps ha de passar per a que pasi això. Hi ha moltes vides noves per asignar, però quant temps trigaré a que se n’asigni una per la qual senti dolor i joïa?
Resposta -> A cas, un cop mort et penses que hi ha temps? Encara que pasesin 1 milió d’anys no notaràs res, no t’aburriràs, es que no recordes que un cop mort ja no existeixes?

Com diria en Cruyff ->

Un cop mort, automaticamente, ets unaltra forma de vida que està neixent, i ho té TOT per aprendre. Però compte, que ja no ets tú, es unaltre.

Salut.
Joaquim Arissó.

Catalunya, racons a traves de les meves fotografies

2006-02-18T22:34:00.046+01:00

Per veure les fotografies i comentaris desplaceu-vos pels enllaços d'aquí abaix i recordeu de tornar a aquesta pàgina amb l'enllaç que trobareu al inici de cada lloc.

Bages. Mura
Bages. Sant Benet
Baix Emporda. Monells
Baix Emporda. Pals
Baix Llobregat. Catalunya en miniatura
Barcelones. Barcelona. Iberona
Barcelones. Barcelona. Parc del Guinardó - Turó de la Rovira
Barcelones. Barcelona. Sagrada familia
Barcelones. Barcelona. Zoo
Calçotades
Can Torrella
Cardona i entorns
Catalunya central. Entorns a Santa Coloma de Queralt
Catalunya nord. Coves Grans Canalettes
Catalunya nord. Orgues d'Ille de la Tet
Catalunya nord. Mont-Lluís
Cim d'Aligues
Congost de Mont-rebei
Costa Brava. Cala Castell - Cap Roig
Costa Brava. Cap de Creus
Costa Brava. Lloret de mar - Camí de ronda
Costa Brava. Tossa de mar.
Costa Daurada
Creueta, Coll de la
Ebre, Terres de
Garraf. Sitges
Garrotxa. Besalú
Garrotxa. Castellfollit de la roca
Garrotxa. Fajeda d'en Jordà
Garrotxa-Osona. Puigsacalm, pujada al
Girones. Girona
Merlès, riera
Monestirs Cistercencs
Montmell, Poble de Marmellar
Mur, castell de
Osona. Mare de Deu de Bellmunt
Osona. Mare de Deu de Cabrera
Osona. Rupit, i els seus voltants
Osona. Tavertet, poble i cingleres (veure Sau)
Parc natural del Foix
Parc natural del Garraf
Parc natural del Montnegre i el Corredor. La vall d'Olzinelles
Parc natural del Montseny
Parc natural de Montserrat
Parc natural de les Muntanyes de Prades
Parc natural de Sant Llorens del Munt i serra de l'Obac
Pirineus. Alt Urgell. Pujada a la Torre del Cadí
Pirineus. Alta Ceranya. Pujada al pic Carlit (Catalunya Nord)
Pirineus. Alta Ribagorça. Aigüestortes. Riu Sant Nicolau.
Pirineus. Alta Ribagorça. Pujada al Montardo des de Cavallers
Pirineus. Bergadà. Pujada al Pedraforca.
Pirineus. Bergadà. Rasos de Peguera
Pirineus. Cerdanya. Pujada al Puigpedros.
Pirineus. Cerdanya. Pujada a la Tossa d'Alp
Pirineus. Pallars Sobirà. Esports d'aventura i tornada forçada.
Pirineus. Pallars Sobirà. Estany de Sant Maurici i refugi d'Amitges
Pirineus. Pallars Sobirà. Pujada a la Pica d'Estats
Pirineus. Pallars Sobirà. Vall d'Aneu.
Pirineus. Ripollès. Camprodon.
Pirineus. Ripollès. Pujada al pic de Finestrelles.
Pirineus. Ripollès. Pujada al Puigmal.
Pirineus. Ripollès. Pujada al Taga
Pirineus. Ripollès. Nuria.
Pirineus. Vall d'Aran. Circ de Colomers.
Pirineus. Vall d'Aran. Coth de Baretjà.
Pirineus. Vall d'Aran. Vall de Mulleres.
Pla de l'estany. Banyoles. Estany de,
Riu Fluvià
Riu Llobregat, i la seva conca
Riu Noguera Ribagorçana
Riu Ter, i la seva conca
Sant Sebastia de Montmajor
Sau (veure Tavertet)
Tarragones. Tarraco, La Tarragona romana
Terra Alta, Comarca de la
Valles Occidental. Bosc Tancat. Cerdanyola del Vallès
Valles Occidental. Parc agrari de Gallecs
Variades
Xatonades

Sara

2006-02-13T18:05:00.000+01:00

2006-02-12T20:16:00.000+01:00

JAP

Nuria

2006-02-12T18:00:00.000+01:00

Dani

2006-02-12T17:57:00.000+01:00

Nerea

2006-02-12T17:49:00.000+01:00

Javi

2006-02-12T17:42:00.000+01:00

Sonia

2006-02-12T17:30:00.000+01:00

Calçotades

2006-02-11T19:41:00.006+01:00

Bé. Any 2009. Clàssic bàsic a Nules. Aquí en teniu la prova.

-----------------------------------------------------------------------------------

Aquest any 2008 també hem fet una calçotada amb els amics del club de Tennis Taula Sant Quirze del Vallès. La calçotada es va fer a casa d'en Carles Millera i l'èxit va ser rotund. Probablement el 2009 la repetirem. Aquí teniu una mostra de les fotografies i un comentari dels estils a l'hora de menjar-se els calçots: :-)

Estil "d'anar per casa".

Bàsicament consisteix en menjar-se els calçots a casa teva de la millor forma que puguis. Això si t'en deixen algun aquella colla de "gamarusos" que invites.

Estil "Pinxito".

Aquest estil demana un fort grau de domini en la tècnica del pinxito, segurament adquirida en bars i tasques d'arreu. Al aplicar-la al calçot, pots trobar-te amb sorpresses.

Estil "Bugs-Bunny".

L'ùnic inconvenient per practicar aquest estil, és que n'heu de ser dos.

Estilus "Agressivus".

L'estilus agressivus és el practicat per bulldogs i rod weillers, com podeu veure també el poden aplicar persones en l'art del calçot. Però no pas les que son Ocells, sols les que son Gossos. jajajaja. Com en Josemi.

Estil "Calçoti-lingus".

Aquest estil denota pràctica en les tècniques amatories, en aquest cas aplicades a una seba i no a una patata. Sempre s'ha dit que els de Sabadell, eren "seballuts".

Estil "Traga-sables".

Sols puc dir el següent -> Im pressionant.

Estil "Així no es fa".

Es una bona forma de demostrar-li a l'Airina com no s'ha de menjar un calçot. Bona idea, Carles.

Estil "Pro-taques".

Estil poc ortodoxe i donat a les taques de salsa.

Estil "d'Iniciació".

Bàsicament consisteix en deixar-se portar.

Estil "Barrecha".

Consistent en menjar-se un calçot a parts iguals de Seba, Salsa i "chamuscaillo".

Estil "Rocker".

Sobren les paraules.

Estil "Personal".

Per aplicar-lo cadascú a la seva persona. Sol anar força bé quan hi ha gana. Si l'apliques al veï, ja no atipa, però a més, et surts de l'estil personal.

Estil "Calçotet".

Consisten en menjar-se quelcom que no arriba a la denominació de calçot. Aquest estil dona molta feina i atipa poc. També es un xic ridícul, però bé, això ja son figues d'un altre paner.

Estil "Negre-fum".

Consistent en menjar-se mes part negre que blanca. Un xic indigest l'estil aquest. Es un estil força agraït pels anfitrions ja que han de netajar menys esclofies i pallofes.

Estil "Apit".

Estil molt rar de veure al Vallès Occidental consistent en menjar-se un calçot i semblar que t'estàs fotent una branca d'Apit.

Estil "Catxondeo".

Consisteix en menjar, riure i no tacar-te.

Estil "Il·luminat".

Que em dieu d'aquest calçotaires que sembla que haguin vist un àngel al cel quan es menjen un calçot. Son divins, oi?

Estil "Salsero".

Mare de Déu quina tècnica, i quina execució més perfecta. Consisteix a menjar-se un calçot amb salsa suficient per a tot un plat.
També és pot dir que és un dels estils més fastigosos de veure executar tot i que de molt difícil tècnica.

Estil "Estètic".

Consisteix a menjar-se els calçots sense perdre l'estètica. Ajuda si et pintes les ungles, si vas amb piercings o maquillada. Estil poc pràcticat a les calçotades mes barroeres.

Estil "Bocata".

Vaja. Perquè estem en una calçotada que si nó, qualsevol podria pensar que la Rebeca s'està fotent un entrepà.
No recomano invertir l'ordre, o sigui, menjar-se un "bocata" amb la tècnica pura del calçot, Se us podría irritar la gola.

Estil "d'Amagatotis".

Es menja amb les mans per endavant per a que no et vegin la cara. Per cert, algú s'en recorda de qui era la persona que s'està menjant el calçot?

Estil "Emocionat".

S'executa amb molt de sentiment i amb la mà al cor.
Bona execució Toni.

Estil "Tongo".

Consisteix a fer veure que et menjes un calçot quan realment no ho estas fent. El que en diriem comuntment, un "posado".

Estil "Exemplar".

Consisteix a menjar-se un calçot, demostrant a la "prole" com es fa. Es un estil que tot i que no requereix de massa tècnica, es dificil d'executar per la responsabilitat de l'acció.

Estil "Perfeccionament".

Bé, em sembla obvi, no?
Anim Sergi. A la propera ja estaràs en el nivell "master".

Estil "Distorotat".

Consisteix a menjar-se els calçots de qualsevol manera i desordenada.

Estil "Pre-borratxera".

Bàsicament, consisteix a menjar-se els calçots abans de que no puguis apuntar-los a la boca per l'estat etílic al que saps que arribaràs.

Estil "Anfitrió".

Molt fàcil d'executar, però molt complicada la preparació previa. Per executar aquesta tècnica, has de muntar una calçotada a casa teva.

Estil "Xino".

Consisteix a menjar-se els calçots mentre fas ganyota. Ajuda un dia asolellat, una mica de suc de llimona just abans de menjar-se els calçots, etc...

Estil "Mega-super".

Per a executar aquest estil, s'ha de tenir gana i s'ha de fer una bona tria de tots els calçots a disposició. No és fàcil trobar-ne d'aquestes mides. Inconvenient, atipa bastant.

Estil "Mini-esbirriat".

Aquest estil és diametralment opossat a l'anterior. és com deia en "Coco". Gran Vs Petit. Qüestió de gustos.

------------------------------------------------------------------------------------------------

Al 2008, hem repetit el nostre clàssic bàsic, el restaurant El Caliu a Nules. Hem anat amb una amiga de la Laura i el seu "amic", la Rosa i en Manel. Primer ens hem perdut un moment per un antic poble ara abandonat -Marmellar- a les muntanyes del Montmell, hem donat un volt i passejat la gossa de la Rosa, la "blackie".
Al restaurant em tornat a menjar de fàbula i per acabar la típica passejada pels camps de l'Alt Camp per baixar una mica el menjar i l'alcohol que haguem pogut beure.

---------------------------------------------------------------------------

Aquest any 2007, hem tornat a repetir un dels nostres classics bàsics. EL restaurant el Caliu. Pel matí hem anat al parc comarcal del Foix, per la tarda al restaurant. Aquest restaurant ens agrada ja que el mejar està bé, el lloc es cassolà i el millor es que després pots fer una bona passejada pels camps que hi ha pel voltant, Aquí teníu algunes de les fotografíes :

------------------------------------------------------------------

Aquest any 2006, hem triat el restaurant l'Hostalet per anar a fer la calçotada de rigor. La salsa romescu estaba bastant clareta i no ens ha fet gaire el pès. Ens agradaba mes la del restaurant El Caliu a Nules. L'entorn de l'Hostalet es força maco i molt tranquil (veure pàgina web del restaurant).

Primer hem fet una passejada per agafar gana pels entorns de la Sala de Comalats, arribant-nos a Glorieta unaltre poble petitó amb un safareig públic digne de veure.

Després hem enfilat cap al restaurant, calçots, carn i verdures a la brasa, seques amb butifarra i tot regadet amb aigua i vi (El vi era tan fort que m'ha sentat malament). De postre una especialitat de la casa feta amb llimona natural i els cafes.

Un cop acabats hem visitat Santa Coloma de Queralt i cap a casa.

Recomanem el restaurant per la seva ubicació i per les seves carns a la brassa.

Arreveure.

Sortim fora (viatges, excursions, etc.)

2006-02-05T17:17:00.028+01:00

-Sud d'Alemanya, Tirol (Austria) & Lienchestein. Vacances d'estiu 2011 (veure + fotografies i llegir el diari del viatge)

-Carcassona (veure + fotografies)

-Euskal Herria & Espanya (Vacances d'agost 2009). (veure + fotografies)

-Turquia. (veure + fotografies)

-Granada (estat espanyol). (veure + fotografies)

-Toscana (Italia). (veure + fotografies)

-Escandinavia. (veure + fotografies i llegir el diari de viatge).

-Alps (França). (veure + fotografies)

-Budapest (Hongria). (veure + fotografies)

-Viena (Austria). (veure + fotografies)

-Bratislava (Eslovàquia). (veure + fotografies)

-Eivissa. (veure + fotografies)

-Republica Dominicana. (veure + fotografies)

-Thailandia. (veure + fotografies)

-Frankfurt (Alemania).(veure + fotografies)

-Flandes. (veure + fotografies)

- Suïssa. (veure + fotografies)

- Venècia (Italia). (veure + fotografies)

- Paris (França).

- Vallibona (país valencià). (veure + fotografies)

- Rapel. Pallars Sobirà (Catalunya).

- Portugal. (veure + fotografíes)

- San Petersburg (Russia). La vam patejar tota durant 10 dies, però les fotos ens les van robar.

- Grècia. (veure + fotografies)

- Puigcerdà (Catalunya).

- Rafting. Noguera Pallaressa (Catalunya).

- Parapent. Castejón de sos (franja de ponent).

- Teide [3718 m](ïlla de Tenerife).

- Pedraforca (Catalunya).

- Noarre (Catalunya).

- Montserrat (Catalunya).

- La Mola (Catalunya).

- Milà (Italia)(veure + fotografies).

- Dinamarca.

- India. (veure + fotografíes)

- Hidrospeed. Noguera Pallaressa (Catalunya).

- Mostar (Bòsnia Hertzegovina) (veure + fotografíes)

- Cartagena (estat espanyol).

- Londres. (veure + fotografíes)

- Amsterdam (Països baixos). (veure + fotografíes)

- Ràpel (Catalunya).

- Croàcia. (veure + fotografies)

- Tunisia. (veure + fotografies)

- Eslovènia. (veure + fotografíes)

La colla sense nom

2006-01-29T12:37:00.002+01:00

Aquí teniu els personatges i membres de ple dret a la colla sense nom. Colla que es reuneix aproximadament un cop al mes al voltant d'una taula en la que donen de sopar per a xerrar bàsicament d'Scalextrix, del nou mòvil d'en Sergi i de les novetats, si n'hi ha, dels membres de la colla.

Un cop sopadets, cadascú enfila cap a casa, no sigui que els diversos "cangurs" i mainaderes perdin els nervis amb la tardança d'algun dels membres de la colla.

xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx

Nova secció ELS MICHELINS DE TERRASSA

xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx

Presentem els membres de la colla un a un ->

Marta Bou (balladora incansable)

La Marta, balla, balla i torna a ballar. Quan no balla compta sardanes i quan no ho fa per separat ho fa tot a l'hora. No hi ha res mes econòmic i barat que ballar sardanes a la cuina o al terrat.

Molt bona noia, si la busqueu però, feu-ho en algun concurs de sardanes o en algún sopar de la colla sense nom.

Pere Bou (Homus Sardanistus)

El Pere també ha ballat "lo seu", va puntejar abans d'apendre a caminar. Conegut com a Homus Sardanistus, però també, com a reputat disenyador. El Pere és capaç d'omplir el seu pis amb una pista d'Scalestrix i d'arribar mes d'una hora tard a una cita. Si li heu de fer un "Coulant" l'heu cagada.

Bon noi, amb un passat tèrbol. Si el busqueu feu-ho per places i jardins de Terrassa en companyia de la seva família o pels coneguts sopars de la colla sense nom.

Montse Domingo (Dominguera)

Rossa i d'ulls blaus, que més voleu? La Montse, formal i bona noia allà on les hi hagi, es tímida i coneguda per possar-se vermella a la mínima. Canta, balla, estudia, treballa i fa pastissos entre d'altres. l'Amiga ideal, si la necessites, amb tú estarà.

A la Montse l'heu de buscar en cants corals i concerts diversos, també podeu trobar-la als coneguts sopars de la colla sense nom.

Mireia Escoda (ex-dansaire, ex-quisita)

La Mireia ho registra tot. Te mitja Terrassa registrada. Us controla, us vigila, es com el "Gran Hermano", si feu una mal-i-feta ho sap JA ! Si jugueu net us correspon amb bon humor i exquisites maneres.

Si mai la busqueu feu-ho pels carrers pròxims al Registre de la propietat (Ups, sorry Mireia) o pels mundialment coneguts sopars de la colla del Trampolí.

Marc Lloberas (Un petardo)

El Marc es l'home dels petardos, el que te'ls venía o el que els portaba per tirar-los quan el Barça marcaba un gol. Ara que ha deixat els petardos, es l'home de l'Scalestrix, en Fernando Alonso ho tindría "Xungo" al costat del seu millor cotxe d'Scalestrix.

Si el busqueu, feu-ho per pistes d'Scalestrix o per qualsevol dels coneguts sopars de la colla sense nom.

Gemma Molins (de rei)

A la familia de la Gemma la confonen amb els Gegants, però no son Gegants, son Molins. La Gemma es quimicament una Molins i de forma patent te un PH diferent del conegut pels Gegants. Formada com a co-pilot de rallies extrems en els que participaba pels carrers de Terrassa amb el seu marit, es coneguda per la seva celebre frase "La cagamos Pere".

Si la busqueu, feu-ho en les entrades i sortides dels nens i nenes a les escoles bressols de Terrassa o també, si així ho voleu, podeu buscar-la als molt coneguts sopars de la colla sense nom.

Sergi Valero (l'home dels mil mòvils)

En Sergi es l'hostia en vinagre, els seus mòvils tenen menys esperança de vida que Carod Rovira dins la COPE. Conegut a tot Barcelona com "El niño de Terrassa" estudiarà la teva "psique" fins que ho sapiga tot de tu. Compte amb la xocolata que no t'en deixarà ni un bocí.

Al Sergi el podreu trobar per Barcelona donant voltes amb el seu mini o en els tant i tant coneguts sopars de la colla sense nom.

Raimon (Obiols?, Cantautor?. Nooo Sardanista)

El bon jan del Penedès no es un polític, no es un cantautor, es un sardanista ! com hauría pogut ser d'unaltra manera al ser el marit de la Marta Bou? Però eps! no un qualsevol ballarí, es tot un campió. Tant bona persona com bon ballarí, no es pot dir el mateix del seu joc en el futbol.

Si el busqueu, el podeu trobar ballant sardanes amb la "Violetes del bosc", jugant a futbol pel Penedès, o en els ja coneguts sopars de la colla sense nom.

Mercè (Consumista empedernida)

Mercè, un perill pels venedors i la defensa numantina dels consimidors. La Mercè, pressiona, convenç, explica, aplica, castiga, puneix, instiga, atribueix culpa i soluciona mil i un entrebancs que els indefensos consumidors, que com ovelles piquem a la ferotge voràgine compradora i consumista de la societat d'avui en dia, tenim front a les bèsties insensibles i poc justes que sovint ens podem trobar darrere d'un mostrador.

Si mai la busqueu (jo no ho faría si veneu quelcom) podreu trobar-la darrere un telèfon escridasant a un venedor o també podeu buscar-la en els famosos i coneguts sopars de la colla sense nom.

----------------------------------------------------------------------------------

Aquest divendres, dia 28 de Juliol del 2006, la Montse ens va invitar a sopar, aprofitant per celebrar el seu 32è aniversari, el 35è aniversari del Pere el sant de la Marta (29/Juliol) i meu (26/Juliol). Aquí teniu les fotografíes que varem fer.

Les novetats a destacar en aquest sopar van ser :

1.- L'embaràs de la Gema, tot i que el Pere fa mes panxa. :-)
2.- El nou mòvil del Sergi, tot un clasic.
3.- Les dents d'excavadora de fusta del Marc.

----------------------------------------------------------------------------------

Era dissabte dia 17 de Febrer del 2007, la Gema i el Pere ens van invitar a sopar a casa seva per celebrar el naixement de l'Estela. Aquí teníu una de les fotos que es van fer ->

Les meves fotografíes mes interessants.

2006-01-27T19:45:00.000+01:00

Pont i molí a Slunj Croacia. Aquest es un dels pobles pels que varem passar un cop entrats a Croacia mentres ens dirigiem al parc natural de Plitvicka Jezzera. Va ser tota una troballa just al costat de la carretera, per la qual no varem tenir mes remei que fer-hi una parada de forma obligada per a donar una volta pels voltants. El poble d'Slunj esta farcit de molins i de cascades de gran bellessa. Aqui podeu observar la Laura dalt d'un pont i un salt d'aigua procedent de la sortida d'un dels molins.

Molins d'aigua a Slunj, Croacia. Aquí teniu unaltre de les vistes d'aquest increíble poble. No us el perdeu si hi heu de passar a prop.

Parc natural Plitvicka Jezera a Croacia . Que us puc dir d'aquest parc natural, per ell sol val la pena anar a Croacia, si Slunj era maquisim, aixo ho supera sensa cap mena de dubtes. Imagineu-vos 19 llacs de diverses mides interconectats per totes bandes amb cascades de diferentes alcades i cabals. Aigues blaves, turqueses, arbres, vegetació i un munt de peixos. Camins molt adecuats pel passeig i un dia per a no oblidar. aneu-hi ja.

Parc natural d'Aigues tortes i estany de Sant
Maurici als pirineus. Fotografia llancada cap als pics del parc mentre pujavem cap al refugi de Ratera des del llac de Sant Maurici. He escollit aquesta foto, potser per la combinació, pics-neu-nuvols, pero el cert es que qualsevol de les que facis alla seran forca boniques.

Desert del Sahara a Tunisia . Aquesta fotografia esta feta desde les rodalies del oasi de Douz, paraula que significa dotze en frances i que es el nom que va agafar l'actual poble ubicat a l'oasi degut a la dotzena divisio del exercit frances que molts anys enrere va ser destinat a aquest oasi. Veient-lo ja fa impresio, pero sols pensar que aquest desert te la superficie de 150 Catalunyes fa esgarrifor.

Eslovenia, entorn prop de Tolmin. Aquest poble esta situat forca aprop de la frontera amb Italia dins dels Alps mes orientals. Eslovenia sencera es verda i sobretot la part mes propera a Italia es muntanyosa i d'una gran bellessa. Les aigues son transparents, els paisatges son increibles i la gent es molt amable. Tolmin i els seus voltants es un bon indret per a practicar esports d'aventura, nosaltres varem fer un Hidrospeed.

Els Alps francesos desde la tete de Bellard a la Toussuire. Els Alps, paissatge conegut per tothom, a l'hivern, agafa un caire blanc i majestuos desde qualsevol de les vistes a dalt de les crestes on hi arribes amb remuntadors.

Posta de sol a Port Aventura. Despres d'un dia d'atraccions i d'espectacles ens va comencar a ploure deixant-nos al cel una vista espectacular.

Vaca a Mumbai (Bombay). Tot i ser una de les ciutats amb mes poblacio del mon, encara es poden trobar escenes com aquestes, que si mes no, son molt mes tipiques als pobles que a les ciutats. Si mai aneu a l'India, aneu-hi amb la ment oberta ja que us trobareu amb sorpreses a cada moment.

El turó de l'home al Montseny. Forces vegades a l'ivern podem trobar-nos amb estampes com aquesta al Montseny, aneu-hi doncs valen la pena . Una de les meves excursions preferides es la que sortint de Sant Fe s'encamina cap al cim de les agulles (Desde on s'ha tirat aquesta foto) travessant una bonica fageda, ens arribem despres al Turo de l'Home i baixem altra vegada fins a Sant Fe aquesta vegada per l'aveteda mes meridional de Catalunya i crec que d'Europa.

Pont d'Alós d'Isil. Pirineus

Posta de sol a Matmata, Tunisia.

La mola a Sant Llorenç del munt des del camí dels monjos.

Paissatge a Eslovenia aprop de Tolmin.

Primera pàgina web

2006-01-27T19:14:00.000+01:00

link a la meva Primera pàgina web

2006-01-27T19:12:00.000+01:00

Laura i jo al Huracan Condor de Port Aventura

La meva dona.

2006-01-27T18:43:00.004+01:00

Laura Gálvez

Aquesta es la meva dona. Bilbaína de naixement i catalana d'adopció. Sense oblidar els anys que va viure a Cartagena dels 6 als 17 anys.

Tot un tresor.

Aquí trobareu les fotografies de la família Gálvez-Martín

Joaquim Arissó

2006-01-27T18:15:00.009+01:00

Hola, sóc en Joaquim Arissó i esteu en el meu blog. Espero que us agradi força i tingueu ganes de tornar.
De fet aquesta pàgina és una xarxa de diferents blogs que he creat amb enllaços temàtics per a que us pugueu desplaçar d'un lloc a l'altre amb comoditat. Disculpeu les moltes errades que hi ha.

Si voleu fer alguna proposta o comentari, així com participar activament al blog ho podeu fer a través de les opcions a comentaris que hi ha. A mi també em podeu trobar per e-correu a : joaquim_arisso@yahoo.es

Sigueu benvinguts.

Em considero una persona tímida i poc considerada amb l'espècie humana de la qual penso que es comporta talment com una plaga de llagostes abocada al desastre. M'encanten algunes persones però detesto la "gent", trobo que tots plegats som un pou de misèries i vanalitats enmagatzemades en sacs de grasa i suor que sols pensa en el nostre bé oblidant-nos de tot el demés. M'encanten les pel·lícules apocalíptiques i penso que moltes d'elles es queden curtes. Per sort l'espècie humana sols poc malaguanyar un petit planeta oblidat en un fomut racó d'una galaxia vulgar, això demostra que en última instància, l'esser humà no canviarà res de res. Som viatgers d'un viatge màgic, i en comptes de disfrutar-lo, ens dediquem a tocar-nos els collons els uns als altres.

Com en tot abocador però hi ha deixalles aprofitables i és així com dins de l'espècie humana hi ha persones que val la pena d'escoltar (no pas jo), tot i que no per això l'"abocador" deixa de fer una farum que fa caure de cul a terra.

M'encanten les ciències exactes i detesto la arbitrarietat així com la religió de la qual penso que es un entramat de poder per aprofitar la necessitat que tenen alguns humans de no sentir-se desamparats i per tant creure, erròniament, que hi ha un esser superior que ens ho controla tot.

Es increïble que els sacs de grasa i suor (o sigui els humans) encara estiguem debatent si un nuvol de fum "tot-poderos" omnipresent i perfectament bondadós existeix o simplement es una palla mental.

Per tant, Déu no existeix, l'ànima tampoc i després de la mort sols queda el record efímer dels pocs coneguts que tinguérem, en molts dels casos, records per oblidar.

Menció a part em mereix l'actitud de "plaga" que demostra tenir l'humanitat, que es dedica a esgotar tots els recursos que se li posen a l'abast de la ma.
¿No us en adoneu que un millor aprofitament dels recursos no repercuteix en un increment del nivell de vida de la gent, sino que repercuteix directament en un increment desmesurat de la població mundial tal i com ho faria una plaga de llagostes?
L'infern estaria ple de bones intencions......si existis !!

Per tant, busqueu la vostra fel·licitat. No podeu fer res més en aquest món, que matar el temps fins que el temps us mati a vosaltres.

Joaquim Arissó.