-----------------------------------------------------------------------------------
Aquest any 2008 també hem fet una calçotada amb els amics del club de Tennis Taula Sant Quirze del Vallès. La calçotada es va fer a casa d'en Carles Millera i l'èxit va ser rotund. Probablement el 2009 la repetirem. Aquí teniu una mostra de les fotografies i un comentari dels estils a l'hora de menjar-se els calçots: :-)
Estil "d'anar per casa".
Bàsicament consisteix en menjar-se els calçots a casa teva de la millor forma que puguis. Això si t'en deixen algun aquella colla de "gamarusos" que invites.
Estil "Pinxito".
Aquest estil demana un fort grau de domini en la tècnica del pinxito, segurament adquirida en bars i tasques d'arreu. Al aplicar-la al calçot, pots trobar-te amb sorpresses.
Estil "Bugs-Bunny".
L'ùnic inconvenient per practicar aquest estil, és que n'heu de ser dos.
Estilus "Agressivus".
L'estilus agressivus és el practicat per bulldogs i rod weillers, com podeu veure també el poden aplicar persones en l'art del calçot. Però no pas les que son Ocells, sols les que son Gossos. jajajaja. Com en Josemi.
Estil "Calçoti-lingus".
Aquest estil denota pràctica en les tècniques amatories, en aquest cas aplicades a una seba i no a una patata. Sempre s'ha dit que els de Sabadell, eren "seballuts".
Estil "Traga-sables".
Sols puc dir el següent -> Im pressionant.
Estil "Així no es fa".
Es una bona forma de demostrar-li a l'Airina com no s'ha de menjar un calçot. Bona idea, Carles.
Estil "Pro-taques".
Estil poc ortodoxe i donat a les taques de salsa.
Estil "d'Iniciació".
Bàsicament consisteix en deixar-se portar.
Estil "Barrecha".
Consistent en menjar-se un calçot a parts iguals de Seba, Salsa i "chamuscaillo".
Estil "Rocker".
Sobren les paraules.
Estil "Personal".
Per aplicar-lo cadascú a la seva persona. Sol anar força bé quan hi ha gana. Si l'apliques al veï, ja no atipa, però a més, et surts de l'estil personal.
Estil "Calçotet".
Consisten en menjar-se quelcom que no arriba a la denominació de calçot. Aquest estil dona molta feina i atipa poc. També es un xic ridícul, però bé, això ja son figues d'un altre paner.
Estil "Negre-fum".
Consistent en menjar-se mes part negre que blanca. Un xic indigest l'estil aquest. Es un estil força agraït pels anfitrions ja que han de netajar menys esclofies i pallofes.
Estil "Apit".
Estil molt rar de veure al Vallès Occidental consistent en menjar-se un calçot i semblar que t'estàs fotent una branca d'Apit.
Estil "Catxondeo".
Consisteix en menjar, riure i no tacar-te.
Estil "Il·luminat".
Que em dieu d'aquest calçotaires que sembla que haguin vist un àngel al cel quan es menjen un calçot. Son divins, oi?
Estil "Salsero".
Mare de Déu quina tècnica, i quina execució més perfecta. Consisteix a menjar-se un calçot amb salsa suficient per a tot un plat.
També és pot dir que és un dels estils més fastigosos de veure executar tot i que de molt difícil tècnica.
Estil "Estètic".
Consisteix a menjar-se els calçots sense perdre l'estètica. Ajuda si et pintes les ungles, si vas amb piercings o maquillada. Estil poc pràcticat a les calçotades mes barroeres.
Estil "Bocata".
Vaja. Perquè estem en una calçotada que si nó, qualsevol podria pensar que la Rebeca s'està fotent un entrepà.
No recomano invertir l'ordre, o sigui, menjar-se un "bocata" amb la tècnica pura del calçot, Se us podría irritar la gola.
Estil "d'Amagatotis".
Es menja amb les mans per endavant per a que no et vegin la cara. Per cert, algú s'en recorda de qui era la persona que s'està menjant el calçot?
Estil "Emocionat".
S'executa amb molt de sentiment i amb la mà al cor.
Bona execució Toni.
Estil "Tongo".
Consisteix a fer veure que et menjes un calçot quan realment no ho estas fent. El que en diriem comuntment, un "posado".
Estil "Exemplar".
Consisteix a menjar-se un calçot, demostrant a la "prole" com es fa. Es un estil que tot i que no requereix de massa tècnica, es dificil d'executar per la responsabilitat de l'acció.
Estil "Perfeccionament".
Bé, em sembla obvi, no?
Anim Sergi. A la propera ja estaràs en el nivell "master".
Estil "Distorotat".
Consisteix a menjar-se els calçots de qualsevol manera i desordenada.
Estil "Pre-borratxera".
Bàsicament, consisteix a menjar-se els calçots abans de que no puguis apuntar-los a la boca per l'estat etílic al que saps que arribaràs.
Estil "Anfitrió".
Molt fàcil d'executar, però molt complicada la preparació previa. Per executar aquesta tècnica, has de muntar una calçotada a casa teva.
Estil "Xino".
Consisteix a menjar-se els calçots mentre fas ganyota. Ajuda un dia asolellat, una mica de suc de llimona just abans de menjar-se els calçots, etc...
Estil "Mega-super".
Per a executar aquest estil, s'ha de tenir gana i s'ha de fer una bona tria de tots els calçots a disposició. No és fàcil trobar-ne d'aquestes mides. Inconvenient, atipa bastant.
Estil "Mini-esbirriat".
Aquest estil és diametralment opossat a l'anterior. és com deia en "Coco". Gran Vs Petit. Qüestió de gustos.
------------------------------------------------------------------------------------------------
Al 2008, hem repetit el nostre clàssic bàsic, el restaurant El Caliu a Nules. Hem anat amb una amiga de la Laura i el seu "amic", la Rosa i en Manel. Primer ens hem perdut un moment per un antic poble ara abandonat -Marmellar- a les muntanyes del Montmell, hem donat un volt i passejat la gossa de la Rosa, la "blackie".
Al restaurant em tornat a menjar de fàbula i per acabar la típica passejada pels camps de l'Alt Camp per baixar una mica el menjar i l'alcohol que haguem pogut beure.
---------------------------------------------------------------------------
Aquest any 2007, hem tornat a repetir un dels nostres classics bàsics. EL restaurant el Caliu. Pel matí hem anat al parc comarcal del Foix, per la tarda al restaurant. Aquest restaurant ens agrada ja que el mejar està bé, el lloc es cassolà i el millor es que després pots fer una bona passejada pels camps que hi ha pel voltant, Aquí teníu algunes de les fotografíes :
------------------------------------------------------------------
Aquest any 2006, hem triat el restaurant l'Hostalet per anar a fer la calçotada de rigor. La salsa romescu estaba bastant clareta i no ens ha fet gaire el pès. Ens agradaba mes la del restaurant El Caliu a Nules. L'entorn de l'Hostalet es força maco i molt tranquil (veure pàgina web del restaurant).
Primer hem fet una passejada per agafar gana pels entorns de la Sala de Comalats, arribant-nos a Glorieta unaltre poble petitó amb un safareig públic digne de veure.
Després hem enfilat cap al restaurant, calçots, carn i verdures a la brasa, seques amb butifarra i tot regadet amb aigua i vi (El vi era tan fort que m'ha sentat malament). De postre una especialitat de la casa feta amb llimona natural i els cafes.
Un cop acabats hem visitat Santa Coloma de Queralt i cap a casa.
Recomanem el restaurant per la seva ubicació i per les seves carns a la brassa.
Arreveure.
0 comentarios:
Publica un comentari